El text predictiu

El text predictiu informa sobre alguna cosa que passarà realment o suposadament en el futur a partir d’una situació i d’uns condicionaments actuals.

Les principals característiques dels textos predictius, que caldrà tenir en compte a l’hora de redactar-ne algun, són les següents:

La forma verbal més usual per expressar les predicicons és el futur, però també podem fer servir el condicional,el mode subjuntiu o el futur compost.

Per restar certesa a les predicions de futur, s’usen adverbis i locucions de probabilitat com segurament, potser, tal vegada, si Déu vol, etc.

Per expressar les condicions, es poden usar oracins introduïdes per nexes condicionals: si, posat que, mentre que.

Una mostra de text predictiu seria la previsió meteorològica o l'horòscop. Per exemple la previsió que fa en Tomàs Molina a TV3. Observeu la mostra:

• Inventeu un text predictiu diferent del que heu vist anteriorment, per exemple, podeu fer la previsió d'unes vacances que teniu programades o bé la redacció d'un o més signes de l'horòscop.

El text instructiu

Un rètol que digui: "No fumeu en aquesta sala" és una instruccció.
Les explicacions per al funcionament d’un aparell o les receptes de cuina també són instruccions.

Aquest tipus de textos serveixen per donar instruccions, ordenar, aconsellar, etc.

Quan hagis d’escriure un text instructiu, tingues en compte les característiques d’aquest tipus de text:

1. Ús de formes verbals en imperatiu: agafa, inspira, obre, encengui..., formes d’obligació: s’ha de fer, cal tancar, és necessari, i ús de condicional: si feu això, si us trobeu amb...

2. Absència d’adjectius qualificatius de tipus ornamental.

3. Lèxic precís i exacte.

4. Les instruccions solen anar acompanyades d’un dibuix o gràfic.

Aquí en teniu una mostra:

• Quins passos heu de seguir per fer una bona salsa de calçots?
• Busqueu a la xarxa un altre exemple de text instructiu i justifiqueu la tria.
• Redacteu un petit text instructiu tenint en compte les característiques d'aquest.

El text descriptiu

Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients ... Les descripcions solen formar part dels textos.

En un text descriptiu s’utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d’allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius), adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc.

A l'hora de descriure, hem de seguir els passos següents:

1. Observar la persona, cosa o paisatge amb atenció.

2. Triar les parts més importants que el formen.

3. Estructurar i ordenar la informació. Buscar adjectius que s'acostin a les seves qualitats.

4. Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari entenedor i precís.

Llegeix la descripció de Mercè Rodoreda:

1. En quins elements del paisatge s'ha fixat per descriure'l?

2. Quin sentit, a més de la vista, ha utilitzat?

"Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana".

Orleans, 3 quilòmetres
Mercè Rodoreda

Ara us toca a vosaltres fer d'escriptors. Feu una descripció a partir d'alguna de les imatges següents:

Tipologia textual : "Ensenyar a escriure és ensenyar a produir textos en situacions comunicatives reals"

Un text és una unitat lingüística comunicativa que sol ser superior en extensió a la de l’oració. Té una intenció comunicativa, se centra en un significat i té una estructura determinada.

Segons la intenció comunicativa, el significat i l’estructura que tinguin els textos, els clasificarem en tipus diferents; és el que anomenem tipologies textuals

Tipologia: paraula culta formada per tipus ( que vol dir classe, mena...) i logia ( que ve del grec i vol dir estudi sistemàtic).

En aquesta unitat treballarem:

• Text descriptiu.
• Text instructiu
• Text predictiu.

Esteu preparats? SOM-HI

Homenatge a Mercè Rodoreda

Durant aquest any 2008 s'està commemorant el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. Amb motiu d'aquesta efemèride, arreu de Catalunya se celebren una sèrie d'esdeveniments interessants, com lectures en veu alta, exposicions ... Cliqueu a sobre de l'enllaç i endinseu-vos en el món de Mercè Rodoreda.

La llegenda de Narcís

Fa molt i molt de temps, a l'antiga grècia, hi vivia un noi jove, molt seductor, maquíssim. Es deia Narcís.
Moltes noies estaven bojament enamorades d'ell, però ell les refusava totes, ni tansols la deesa Eco va poder conquerir el seu cor.

Un dia, mentre passejava pel camp, es va apropar a un rierol, i a l'acostar-s'hi per beure, va contemplar una imatge que el va deixar atònit. Sobre l'aigua es mostrava l'imatge d'un noi de bellesa inigualable, perfecte. Trobà meravellosa la bellesa d'aquell rostre.

Va intentar parlar-hi, però sobre l'aigua només veia com aquell rostre obria també la boca, però sense dir-li res. Narcís allargava el braç, i aquell noi també allargava el braç cap a ell, però quan semblava que l'anava a tocar i introduïa el braç a l'aigua, la imatge es feia fonedissa i s'esvaia.

Cada dia era igual, sempre succeïa el mateix. Ni tansols escoltava la veu d'Eco, que intentava dir-li com n'estava enamorada d'ell, i d'advertir-lo de què alló que veia a l'aigua era, en realitat, el seu reflexe. Però de la veu d'Eco només en podien sortir les mateixes paraules amb que Narcís la rebutjava una i una altra vegada, doncs, si bé ho sabeu, això és l'Eco.

Un dia, Narcís, embogit per aquella bellesa fluvial, es tirà al riu pensant que era la única forma que podria arribar-hi. Ja sota l'aigua, buscà aquell reflex, i de tant obsessionat com n'estava, acabà ofegat.

I en aquell lloc, on Narcís passà tantes hores contemplant el seu reflex i, on finalment hi va acabar perdent la vida, hi nasqueren unes flors molt belles, les flors del Narcís.

Raimon canta Ausiàs March : "Veles e vents"

Gaudiu d'un dels millors poemes d'Ausiàs March : "Veles e vents" cantat per Raimon.